Una nació del passat o un estat pel futur?

Article publicat a la revista SomEsplai el dia 19 d'abril de 2013

“M’interessa molt el futur, ja que és el lloc on passaré la resta de la meva vida”. Crec que seria molt més útil que els estats es preocupessin de fer entendre als alumnes de les seves escoles aquesta magistral frase de Woody Allen que no perdre el temps intentant-los fer aprendre les lletres d’uns himnes que sovint parlen de gestes i guerres d’un passat remot (i que massa sovint s’ajusta poc a la realitat).

Ressenya de Joffre Villanueva sobre "A la recerca del benestar"

Ressenya de Joffre Villanueva sobre "A la recerca del benestar" escrita el 17 d'abril de 2013 a la revista SomEsplai 

Abans de detallar els motius pels quals recomanaria el llibre “A la recerca del benestar” (amb el seu subtítol “Independentisme racional versus nacionalisme emocional”) de l’Ignasi Llorente (@illorente), prefereixo explicar a qui l’he recomanat abans d’escriure això. Doncs a persones amb sensibilitat social i política que porten un temps avorrides del gran teatre del món i tenen la sensació que no hi ha idees noves a l’escenari. I els ha agradat.

Entrevista a Twittalk

Podeu llegir l'entrevista que m'han fet a Twitalk.net el dia 21 de gener de 2013 en aquesta web http://www.twittalk.net/embed/ignasi_llorente

Un nou Estat, o un Estat nou?

*article publicat a El Periódico el dia 6 de gener de 2013

Els nascuts als anys 70 hem sentit repetir fins a l'avorriment que la transició espanyola no es va fer bé, almenys pels interessos de Catalunya. Sovint, els mateixos que van renunciar a exigir el concert econòmic (a diferència del que feren els bascos), han lamentat el mal finançament que patia el nostre país i la impossibilitat de modificar allò que es va pactar en una època on el soroll de sabres encara es podia sentir. Si alguna cosa hem aprés els de la nostra generació, doncs, és precisament a valorar la importància de les transicions i no deixar per a altres moments temes que són claus per al futur del país.

Banderes que desapareixeran de les NNUU

*article publicat al número 1089 del setmanari El Triangle

A Catalunya bona part de la població celebra com una victòria pròpia cada cop que una nació enfila el camí de la seva plena sobirania i del seu reconeixement internacional. Crec que el fet de poder decidir lliurement el propi destí com a societat no hauria de ser celebrat només pels independentistes, sinó per tothom que es consideri demòcrata. Els darrers dies al nostre país molts hem celebrat l'ingrés de Palestina a les Nacions Unides com a estat observador. Anteriorment es va rebre amb el mateix entusiasme la declaració d'independència del parlament de Kosovo. I més recentment hi ha qui també ha celebrat processos més dubtosos com són els de Sudan del Sud o la República Islàmica d'Azawad.