Si dic que m'agraden (i
m'interessen, ja que són termes diferents) la comunicació i la
política no sorprendré ningú. Però si dic que no m'agraden gaire
els llibres sobre comunicació política potser si. No crec que
sigui contradictori, com ja vaig escriure en aquest bloc fa uns mesos
("La corbata del candidat i el besavi de Messi") em pot agradar molt el futbol i en canvi avorrir les tertúlies
que passen hores donant voltes a temes col·laterals i que res tenen
a veure amb els gols d'aquest espectacular esport. Dic tot això,
precisament per posar en valor que el darrer llibre de Pau Canaleta
“100 días, 1 imagen. Cómo crear la imagen de un gobierno” m'ha
agradat molt, i no sóc fàcil d'acontentar.
Hi ha 3 aspectes que fan que el
llibre sigui molt recomanable especialment per a persones que
participen activament d'algun procés polític local, però també en
altres entitats i sectors que s'organitzen per mandats.
1. És molt concret: Sovint el
llibres de comunicació política es perden en vaguetats que allunyen
el lector del que realment és l'estratègia comunicativa d'un
partit o una institució. Alguns autors volen donar una imatge
artificial de la política que fa que molta gent acabi desconfiant de
qualsevol missatge. El llibre de Canaleta és en canvi un manual
concret i concís que ens acosta als processos de presa de decisions
pel que fa a la comunicació i els apropa a un nivell senzill
d'entendre.
2. És molt manejable: No parlo de
la mida, que també, sinó de la forma en que està estructurat i
escrit. Si el llibre pretenia que aquells qui poden estar
preparant l'estratègia comunicativa d'un ajuntament, d'un partit o
d'una institució el tinguin sempre damunt la taula ho ha aconseguit.
3. És molt proper: Un altre dels
erros que crec cauen alguns llibres de comunicació política és que
posen exemples que estan a anys llum de tots nosaltres. Es perden
en detalls com els debats televisius de Richard Nixon o l'eslògan de
campanya de Ronald Reagan com si els lectors aspiressin a ser Obama.
“100 días, 1 imagen” en canvi parla sobretot de comunicació
local i, per tant, és encara més útil per als que ja estiguin
pensant en les municipals del 2015 que, com diria el mateix autor del
llibre “la campanya per a les següents eleccions comença l'endemà
dels comicis”.
En resum, val la pena que algú
s'atreveixi a parlar de comunicació política de forma planera,
senzilla i propera ajudant a desmuntar tòpics sobre unes estratègies
que la majoria de la població considera més planificades i menys
improvisades dels que en realitat són.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada